Stampa questa pagina

Shakespeare, Sonetto XL

Scritto da 
Vota questo articolo
(4 Voti)

Cata tütt i mè amûr, sì catai tütt amûr,

e da pü cusè che te g’avree da quäntu te g’avévat?

Nisün da questi, amûr, te pudaree ciamall ver amûr;

tütt ul mè l’eva tò, prima che änca questi te g’avésat;

se par amûr mè, te catat quela che mi ami,

par l’üs che te fee dul mè bèn foo mìa reclàmi,

ma te sarìat da biasimà se te se ingànat

e te güstat vulentéra quell che te refüdat.

Lädar gentiil, la tûa ladräva mi la perdóni

anbèn te me pórtat via i mè pócch dóni;

epür l’amûr al sa che püsee gränd dulûr

l’è mìa l’ultragg du l’ódi, ma supurtà ufés d’amûr.

Grazia lascìva, dua ógni cativéria la pär un suriis,

mazam cunt i dispètt, mìa par quest divegnaremm nemiis.

 

NE6N3594

Letto 3196 volte Ultima modifica il Giovedì, 30 Gennaio 2014 13:14
Giorgio Sassi

Un blog di scritti, idee, pensieri e appunti

Ultimi da Giorgio Sassi

Articoli correlati (da tag)